Que ens mereixíem un altre final. Que era molt difícil no dependre de sí mateix per aconseguir el nostre somni. Que l’Inter ha estat l’equip revelació de la temporada. Valoracions que se senten sovint al voltant del futbol andorrà, però, tot i no assolir la classificació directa a competicions europees, la principal victòria és continuar escrivint la nostra història.
L’empat a un gol davant la UE Engordany tanca una temporada que, més enllà del somni europeu, quedarà en la memòria com la consolidació del nostre projecte esportiu: juntament amb igualar el millor rendiment del club a la Primera Divisió, l’Inter conclou el curs amb 15 triomfs -els mateixos que el campió, l’FC Santa Coloma, i el sotscampió, la UE Sant Julià- i sent el millor equip del play-off pel títol amb l’FC Santa Coloma, amb 11 punts.
I això serveix per alguna cosa, malgrat no aconseguir la classificació directa a l’Europa League? Doncs sí: es consolida un projecte esportiu amb una administració seriosa, amb una plantilla que ha sabut treballar des de l’ordre i la humilitat, amb el gran suport de membres del futbol base i de les famílies que han asumit la identitat que s’ha generat gràcies al nom de l’Inter.
Aleshores, hi ha alguna possibilitat amb el somni europeu? Sí que n’hi ha: una victòria de l’FC Santa Coloma a la final de la Copa Constitució permet la classificació de l’Inter a la competició internacional. Si això no fos possible, doncs només queda continuar creixent: el nostre club no s’atura mai amb un sol resultat. Més tard o més d’hora, l’Inter acabarà assolint el seu somni.
