Fa un any, l’Inter d’Escaldes va rebre el pitjor cop de tota la seva història: la pèrdua de Marcelo Ruiz, jugador de la categoria Cadet, a causa d’un incendi al seu domicili. L’òbit del Marcelo va generar una gran reacció a la comunitat que, fins i tot, espontàniament va fer homenatges al Marcelo enmig del confinament. Amics i familiars mantenen el record del seu joc i del seu somriure.
El 30 d’abril del 2020, Marcelo Jesús Ruiz Márquez emprenia un viatge etern. Nascut el 8 d’abril del 2004 a Lima, Perú, el destí va voler que ell arribés a Andorra amb la seva mare Jessica. La passió del Marcelo era el futbol, i a l’Inter havia trobat el lloc per desenvolupar-la.
«Al meu nen, el meu ‘Marce’, el recordarem com un nen molt bó, bon amic, molt noble, ple d’alegria i de coratge pel futbol. No li agradava perdre cap pilota ni cap partit. Ell volia ser campió on estigués, sigui quin sigui el seu club, encara que sempre mantenia un gran amor per l’Universitario de Deportes, la Garra Crema«, reflexionava Martín Ruiz, el seu pare des de Lima.
Aquestes ganes de ser campió feien que el Marcelo celebrés amb eufòria títols de la categoria Cadet, com la Divisió 1B de futbol sala 2018-19, i diversos reconeixements com la seva participació a la Pirineus Cup 2018 i 2019. Lateral esquerrà molt ordenat, resistent i amb gran projecció ofensiva, el Marcelo va disputar nou partits oficials amb l’Inter.
«Molt gran és el buit que va deixar al grup i a la banda esquerra, on li agradava jugar, fent tocs mirant cap a un altre costat, a l’estil Ronaldinho. No portava ni una setmana a l’equip i ell era un dels més estimats del vestidor, de ben segur, gràcies a aquest somriure amb el qual sempre feia front totes les dificultats que trobava dins i fora del camp», remarcava Óscar Monteagudo, el seu últim entrenador a la categoria Cadet.
La commoció per la seva pèrdua va ser nacional, amb el condol del Govern d’Andorra, de diferents entitats esportives i socials del país. No obstant això, l’emblema dels homenatges al Marcelo van ser les samarretes penjades a moltes finestres i terrasses del país. Una iniciativa espontània i creativa durant el confinament per la Covid-19 que reafirmava un sentiment al nostre club: família.
«Això va generar un gran orgull i també sorpresa. Mai no havia pogut imaginar l’amor i l’afecte per al meu fill. Això em va demostrar el que Marcelo va assolir al futbol en poc temps. El Marcelo és el meu orgull i de la meva família», comentava Martín Ruiz.
«En Marcelo és un exemple per a tothom, gràcies a la seva gran personalitat. Recordo sempre la seva senzillesa per demanar patates fregides amb gelat de nata i maduixa. El ‘Flaco’ de somriure etern sempre jugarà amb nosaltres als nostres cors», sentenciava Óscar Monteagudo.
