Publicado el

Ha guanyat l’Inter

A la sortida d’un córner, un jugador marcava un rival amb un somriure. Mentre l’àrbitre xiulava una falta, l’oponent ajudava al jugador per posar-se dret i continuar amb el joc. Els gols del partit se celebraven, sí, però amb cautela i respecte per al rival. I al final de l’enfrontament, els clàssics xocs de mans esdevenien abraçades i felicitacions mútues.

Era l’Inter d’Escaldes contra l’Inter d’Escaldes. El destí ha volgut que els dos equips representants del nostre club a la Lliga Infantil s’enfrontessin a l’última jornada de la primera volta. El resultat ha passat a un segon pla després de la bona presentació de tots els nostres jugadors al camp, demostrant el seu progrés al format de futbol-9 de la categoria.

Infantil A (de groc) contra Infantil B. Un duel fratern.

ADÉU A LA TARDOR

Dissabte ha estat l’última jornada oficial de les lligues Tardor de les competicions nacionals de futbol base. La Federació Andorrana de Futbol ha decidit que els equips de jugadors de 12 anys cap a baix rebessin una medalla per la seva participació en els tornejos.

A partir de la setmana vinent, la nostra Escola comença la seva participació en les Lligues d’Hivern de futbol sala. Les categories Infantil, Cadet i Juvenil aturen la seva participació en la Lliga Nacional de Futbol-11 fins al març.

El nostre Benjamí, un dels equips que han rebut la medalla

‘ONA’ GRAN LLIÇÓ

Dins dels valors d’esportivitat que el nostre club vol promoure, subratllem el final del partit del Femení: mentre es disputava l’últim minut de joc davant l’FC Santa Coloma, la nostra jugadora Ona Gibert, de tan sols 6 anys, ha marcat un gol amb la complicitat de les rivals per fer créixer la seva il·lusió per aprendre futbol.

Evidentment el gol de l’Ona no afectava el resultat final, però la veritable victòria de totes ha estat una nova lliçó per impulsar emocions i companyonia mitjançant el futbol.

L’alegria d’Ona Gibert, que ha marcat el seu primer gol a la categoria Benjamí-Aleví amb només 6 anys

MOLT A PROP

L’útima jornada també ha tingut una altra curiositat: l’Aleví A jugava el seu últim partit davant la UE Santa Coloma al camp 2 del Centre d’Entrenament de la FAF. A només uns metres de distància, el Cadet disputava una nova jornada de la Lliga Nacional davant l’Atlètic Escaldes.

L’equip A ha estat l’únic dels Alevins que ha pogut jugar aquest dissabte, ja que els partits de l’Aleví B ha estat ajornat per casos de Covid-19 a l’equip rival i l’Aleví C no ha pogut jugar al camp del Col·legi Sant Ermengol per la nevada matinera.

Els partits del Cadet i l’Aleví A, a metres de distància

Publicado el

La missió continua

El nostre repte: un constant aprenentatge de les nostres nenes i els nostres nens, més enllà del resultat. Això és el més important a l’Escola de l’Inter d’Escaldes, que continua competint a les lligues nacionals de futbol base.

Dissabte, durant la segona jornada de competició oficial, l’únic equip en competir al format de futbol-11 ha estat el nostre Cadet que demostra dia rere dia el progrés dels seus jugadors, bona part d’ells de primer any i amb l’adaptació al camp gran. L’Inter s’ha imposat l’Atlètic Escaldes amb un doblet de Quim Nuez.

Partit intens del nostre Cadet al Camp d’Esports d’Ordino

En un altre partit destacat, el Prebenjamí s’ha estrenat a les lligues aquesta temporada. Amb moltes ganes per aprendre i créixer, els nostres nens han fet front al rival, la SAE Sant Julià, durant el seu primer partit disputar al Prat del Roure de la nostra parròquia.

El Femení, per la seva banda, haurà d’esperar al seu segon partit per l’ajornament del seu compromís davant el CE Sant Antoni.

Entretingut partit del Prebenjamí per obrir la jornada
Publicado el

Marcelo per sempre

Fa un any, l’Inter d’Escaldes va rebre el pitjor cop de tota la seva història: la pèrdua de Marcelo Ruiz, jugador de la categoria Cadet, a causa d’un incendi al seu domicili. L’òbit del Marcelo va generar una gran reacció a la comunitat que, fins i tot, espontàniament va fer homenatges al Marcelo enmig del confinament. Amics i familiars mantenen el record del seu joc i del seu somriure.

El 30 d’abril del 2020, Marcelo Jesús Ruiz Márquez emprenia un viatge etern. Nascut el 8 d’abril del 2004 a Lima, Perú, el destí va voler que ell arribés a Andorra amb la seva mare Jessica. La passió del Marcelo era el futbol, i a l’Inter havia trobat el lloc per desenvolupar-la.

«Al meu nen, el meu ‘Marce’, el recordarem com un nen molt bó, bon amic, molt noble, ple d’alegria i de coratge pel futbol. No li agradava perdre cap pilota ni cap partit. Ell volia ser campió on estigués, sigui quin sigui el seu club, encara que sempre mantenia un gran amor per l’Universitario de Deportes, la Garra Crema«, reflexionava Martín Ruiz, el seu pare des de Lima.

Marcelo Ruiz durant un dels partits oficials que va disputar amb el Cadet

Aquestes ganes de ser campió feien que el Marcelo celebrés amb eufòria títols de la categoria Cadet, com la Divisió 1B de futbol sala 2018-19, i diversos reconeixements com la seva participació a la Pirineus Cup 2018 i 2019. Lateral esquerrà molt ordenat, resistent i amb gran projecció ofensiva, el Marcelo va disputar nou partits oficials amb l’Inter.

«Molt gran és el buit que va deixar al grup i a la banda esquerra, on li agradava jugar, fent tocs mirant cap a un altre costat, a l’estil Ronaldinho. No portava ni una setmana a l’equip i ell era un dels més estimats del vestidor, de ben segur, gràcies a aquest somriure amb el qual sempre feia front totes les dificultats que trobava dins i fora del camp», remarcava Óscar Monteagudo, el seu últim entrenador a la categoria Cadet.

Marcelo Ruiz, davant el CE L’Hospitalet, a la Pirineus Cup 2019 a Puigcerdà

La commoció per la seva pèrdua va ser nacional, amb el condol del Govern d’Andorra, de diferents entitats esportives i socials del país. No obstant això, l’emblema dels homenatges al Marcelo van ser les samarretes penjades a moltes finestres i terrasses del país. Una iniciativa espontània i creativa durant el confinament per la Covid-19 que reafirmava un sentiment al nostre club: família.

«Això va generar un gran orgull i també sorpresa. Mai no havia pogut imaginar l’amor i l’afecte per al meu fill. Això em va demostrar el que Marcelo va assolir al futbol en poc temps. El Marcelo és el meu orgull i de la meva família», comentava Martín Ruiz.

«En Marcelo és un exemple per a tothom, gràcies a la seva gran personalitat. Recordo sempre la seva senzillesa per demanar patates fregides amb gelat de nata i maduixa. El ‘Flaco’ de somriure etern sempre jugarà amb nosaltres als nostres cors», sentenciava Óscar Monteagudo.

Part de les samarretes de l’Inter penjades durant els dies posteriors a la mort del Marcelo. Sota aquestes línies, els seus companys del Cadet abans de la missa a l’església de la nostra parròquia, celebrada el 5 de juny de 2020.