Publicado el

Exemple de companyonia

Ignasi Fernandes fa temps que integra l’Escola de l’Inter d’Escaldes. Gràcies a les seves condicions i l’aprenentatge que viu dia rere dia, és un dels jugadors més destacats de la categoria Benjamí. Tant és així que la resta dels seus companys han reconegut la seva implicació amb l’Inter, capaç de donar-ho tot al camp… encara que això esdevingui una lesió.

Quan es jugava els primers minuts del partit del Benjamí A contra el FC Encamp A dissabte, Ignasi va patir una lesió a la cama dreta. Malgrat que les seves ganes per continuar jugant-hi, el nostre jugador va abandonar el camp enmig d’una ovació per part dels seus companys. Ignasi, finalment, havia patit una fissura en el turmell dret.

Ràpidament els seus companys l’enviaven missatges d’ànims i de recuperació al grup intern de Whatsapp de la categoria. També els pares ho feien. Al cap i a la fi, Ignasi ho havia donat tot al camp per defensar el seu equip.

Aquesta és una victòria més de la nostra Escola que, més enllà del resultat, impulsa valors entre els jugadors i el seu entorn, units en l’alegria i també en l’adversitat.

La implicació d’Ignasi amb l’Inter és tan gran que fins i tot porta el nostre escut a la seva mascareta
Publicado el

Marcelo per sempre

Fa un any, l’Inter d’Escaldes va rebre el pitjor cop de tota la seva història: la pèrdua de Marcelo Ruiz, jugador de la categoria Cadet, a causa d’un incendi al seu domicili. L’òbit del Marcelo va generar una gran reacció a la comunitat que, fins i tot, espontàniament va fer homenatges al Marcelo enmig del confinament. Amics i familiars mantenen el record del seu joc i del seu somriure.

El 30 d’abril del 2020, Marcelo Jesús Ruiz Márquez emprenia un viatge etern. Nascut el 8 d’abril del 2004 a Lima, Perú, el destí va voler que ell arribés a Andorra amb la seva mare Jessica. La passió del Marcelo era el futbol, i a l’Inter havia trobat el lloc per desenvolupar-la.

«Al meu nen, el meu ‘Marce’, el recordarem com un nen molt bó, bon amic, molt noble, ple d’alegria i de coratge pel futbol. No li agradava perdre cap pilota ni cap partit. Ell volia ser campió on estigués, sigui quin sigui el seu club, encara que sempre mantenia un gran amor per l’Universitario de Deportes, la Garra Crema«, reflexionava Martín Ruiz, el seu pare des de Lima.

Marcelo Ruiz durant un dels partits oficials que va disputar amb el Cadet

Aquestes ganes de ser campió feien que el Marcelo celebrés amb eufòria títols de la categoria Cadet, com la Divisió 1B de futbol sala 2018-19, i diversos reconeixements com la seva participació a la Pirineus Cup 2018 i 2019. Lateral esquerrà molt ordenat, resistent i amb gran projecció ofensiva, el Marcelo va disputar nou partits oficials amb l’Inter.

«Molt gran és el buit que va deixar al grup i a la banda esquerra, on li agradava jugar, fent tocs mirant cap a un altre costat, a l’estil Ronaldinho. No portava ni una setmana a l’equip i ell era un dels més estimats del vestidor, de ben segur, gràcies a aquest somriure amb el qual sempre feia front totes les dificultats que trobava dins i fora del camp», remarcava Óscar Monteagudo, el seu últim entrenador a la categoria Cadet.

Marcelo Ruiz, davant el CE L’Hospitalet, a la Pirineus Cup 2019 a Puigcerdà

La commoció per la seva pèrdua va ser nacional, amb el condol del Govern d’Andorra, de diferents entitats esportives i socials del país. No obstant això, l’emblema dels homenatges al Marcelo van ser les samarretes penjades a moltes finestres i terrasses del país. Una iniciativa espontània i creativa durant el confinament per la Covid-19 que reafirmava un sentiment al nostre club: família.

«Això va generar un gran orgull i també sorpresa. Mai no havia pogut imaginar l’amor i l’afecte per al meu fill. Això em va demostrar el que Marcelo va assolir al futbol en poc temps. El Marcelo és el meu orgull i de la meva família», comentava Martín Ruiz.

«En Marcelo és un exemple per a tothom, gràcies a la seva gran personalitat. Recordo sempre la seva senzillesa per demanar patates fregides amb gelat de nata i maduixa. El ‘Flaco’ de somriure etern sempre jugarà amb nosaltres als nostres cors», sentenciava Óscar Monteagudo.

Part de les samarretes de l’Inter penjades durant els dies posteriors a la mort del Marcelo. Sota aquestes línies, els seus companys del Cadet abans de la missa a l’església de la nostra parròquia, celebrada el 5 de juny de 2020.

 

Publicado el

Perdre també és guanyar

Avui volem destacar quelcom que potser ningú ho fa: la jornada de la nostra Escola ha estat plena de derrotes. Sí, tal qual: set partits, set derrotes. I és per aquesta raó que volem destacar una jornada així, perquè n’és una gran oportunitat per millorar i créixer.

Si l’Inter Club d’Escaldes fos un club únicament resultadista, probablement una informació així seria omesa o amagada. No és la visió de la nostra Escola, que pretén educar els jugadors més enllà d’un bon marcador final. Sí que és important millorar els resultats, ja que al cap i a la fi forma part del futbol i a tothom li agrada competir.

Enhorabona als guanyadors, clar que sí, i de ben segur els nostres jugadors trauran la millor lliçó dels últims partits. El més important, dins de la nostra visió formativa, és saber administrar la derrota com un element de superació i aprenentatge. Només així la tasca de l’Escola de l’Inter d’Escaldes estarà feta. No oblidem mai el nostre lema: SEREM MÉS.

Derrota del Benjamí B (2-3 vs. Atlètic Escaldes) al Prat del Roure