Publicado el

«M’encanta l’actitud de l’Inter»

Nelson de Sousa Carvalho fa una temporada i mitja que pertany a l’Inter d’Escaldes. Malgrat això, sembla un jugador consagrat, amb molta experiència i implicació pel club.

«M’encanta aquest club pels companys i també l’actitud. No és com altres equips, que només es preocupen pel resultat. És bo guanyar, això està clar, però a l’Inter si perdem és part de l’actitud que hem d’aprendre», admetia.

Normalment, Nelson és porter. Les seves condicions, plenes de bons reflexos, ubicació i carisma fan que sigui un jugador molt complet. Tant és així que ha jugat en tres categories diferents: Aleví -que n’era la seva el curs anterior-, Infantil -l’actual- i fins i tot el Cadet. I per si no n’hi hagués prou, el porter també s’ha atrevit més enllà dels pals en partits oficials. Com a davanter, per exemple.

«M’agrada jugar en una altra posició, perquè així puc aprendre més coses. Així, quan no pugui ser porter, també puc jugar en aquesta posició», reconeixia.

Nelson buscant el gol, els mateixos que intenta evitar com a porter

Nelson no solament ha demostrat la seva implicació amb la samarreta blava-i-negra als partits on li toca jugar. També fent costat als companys d’altres categories, o també quan juguen en altres competicions amb les seleccions andorranes de menors i, també, el primer equip de l’Inter.

«M’agrada veure jugar el Chus Rubio, que és un bon jugador. També em porto bé amb Adri Gallego. A poc a poc els vaig coneixent. M’encantaria arribar al primer equip algun dia», reflexionava.

Nelson, al mig de la imatge, durant la celebració del títol de la Lliga Nacional 21-22
Publicado el

2022: un any d’emocions

L’Inter Club d’Escaldes tanca un any més del seu renovat projecte esportiu, que des de 2015 intenta ser una referència dins del futbol del Principat d’Andorra. L’any que acaba ha tingut moments molt destacats que repassem ara.

GENER: El dia 5, l’Inter va fer un partit molt digne davant l’FC Andorra, equip que després pujaria a la Segona Divisió espanyola. Derrota estreta per 2-1 en una nova versió del Derbi Andorrà.

FEBRER: El dia 20, l’Inter va guanyar per 2-1 a l’Atlètic Escaldes, en un partit cabdal per definir la Lliga Nacional 2021-22. El nostre equip assolia un avantatge de sis punts sobre el rival, i precisament batia l’únic equip de la Lliga que faltava per imposar-se a la temporada.

MARÇ: El dia 31, el nostre club va lliurar més de 80 quilos de material esportiu per a l’Associació DeMaMu, de Moçambic. La iniciativa va mobilitzar tot el club el 14 de febrer, recaptant tot el material que després va ser entregat a Bomosa per al seu enviament.

ABRIL: El dia 22, el primer equip va rebre la visita d’un grup de la Fundació Privada Tutelar. Durant l’esdeveniment, la plantilla faria la promesa de regalar més samarretes en cas de ser campions de Lliga. I això es va complir el 17 de juny.

MAIG: El dia 10, la nostra Escola va rebre la visita dels Specials Olympics Andorra, en una emotiva jornada d’entrenament. I el dia 22, l’Inter va guanyar el seu tercer títol de Lliga Nacional, en empatar a l’afegitó davant la UE Sant Julià, assolint el punt que en necessitava.

JUNY: El dia 16, la nostra Escola va impulsar el Torneig Internacional Benèfic, juntament amb la UE Santa Coloma, i recaptant més de 3.000 euros per a AMMA. I el 21, l’Inter va assolir el seu tercer triomf en competicions europees, en imposar-se a La Fiorita de San Marino per 2-1, a la semifinal de la Ronda Preliminar de la UEFA Champions League.

JULIOL: El dia 1, la nostra Escola va disputar la prestigiosa Pirineus Cup a Llívia. El dia 11, la Cònsol Major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va encapçalar la recepció als campions de Lliga. I el 27, l’Inter va aconseguir un meritori empat contra el CFR Cluj, campió de Romania, a la Segona Ronda Classificatòria de la UEFA Conference League.

AGOST: A partir del dia 1, i per sis setmanes, la nostra Escola va organitzar la tercera edició del Campus d’Estiu, en el marc del programa Escaldes Estiu del Comú d’Escaldes-Engordany.

SETEMBRE: El dia 4, l’Inter va guanyar la tercera Supercopa d’Andorra de la seva història, en imposar-se als minuts finals a l’Atlètic Escaldes per 2-1. Aquest és el vuitè títol oficial del nostre club en competicions nacionals.

OCTUBRE: El dia 1, el nostre equip Femení va disputar un nou amistós contra l’FC Pirineus de La Seu d’Urgell, el segon amistós internacional de la categoria. I el 21, Otger Canals va tornar a encapçalar el cos tècnic del primer equip, liderant la recuperació de l’Inter a la Lliga 22-23.

NOVEMBRE: El dia 15, el nostre club va certificar la seva incorporació a la European Club Association (ECA). I el dia 27, l’Inter va obtenir el triomf davant la UE Sant Julià per 12-0. Aquest resultat és la setena victòria més voluminosa de la història de la Primera Divisió andorrana.

DESEMBRE: El dia 18, l’Inter va imposar-se a l’FC Santa Coloma per 2-1, escurçant a només dos punts la distància amb el capdavant de la classificació, i mantenint una imbatibilitat de vuit partits amb Otger Canals a la banqueta.

Publicado el

L’Inter a les venes

Un noi de 15 anys, i nou d’ells ha estat vestit amb la samarreta de l’Inter. La història de Diego Gonçalves i l’Inter és una relació que es consolida dia rere dia.

«M’agrada veure créixer la mateixa gent, amb les mateixes cares. L’Inter és un club que estimo. No m’agradaria gens marxar d’aquí», reconeixia.

Una de les primeres imatges d’arxiu de Diego amb l’Inter, l’any 2017 a la categoria Benjamí.

Com que ha alternat amb l’equip Juvenil, tot i disputar partits amb la seva categoria Cadet, Diego pot dir que ha passat per totes les categories de la nostra Escola. Moments inesborrables que estan marcats a la vida del defensa.

«Recordo un torneig que vam guanyar fa tres anys, contra rivals com la UE Santa Coloma, al Prat del Roure, juntament amb aquesta temporada», destacava.

Torneig solidari Andorra per Cambodja, del juny del 2019, on Diego (últim a la dreta) celebrava amb l’Aleví el títol de la competició.

Diego és fill de Moisés Gonçalves, el popular ‘Moi’, peça clau al títol de Segona Divisió 2016-17, el primer guardó de la història de l’Inter. En molts partits d’aquella temporada, el petit Diego acompanyava Moi a la grada, potser projectant el seu somni.

«El meu somni és ser futbolista. Si ho aconsegueixo, m’agradaria retirar-me a l’Inter», deia.

Diego i Moi, l’any 2017, un altre any inoblidable